dimarts, 27 de febrer del 2007

Dia 4: La Muntanya de les 5 Fonts



Avui hem començat les visites turístiques amb el grup. Els dos guies que tenim a Lanzhou (la Yao yao i en Lin) ens han organitzat unavisita a la Muntanya de les 5 Fonts. A part de l'atractiu propi de l'indret (on hi ha varies pagodes, el zoo amb els Pandes gegants i un parc d'atraccions) el nostre grup ha estat una atracció més per la gent que hi havia al parc (fins i tot hem atret l'atenció de la televisió xinesa) ja que erem els únics occidentals.

El dia ha estat una mica cansat pel Pol ja que tant la nit anterior com el mateix matí ha tingut unes dècimes de febre. Suposem que la intensitat d'aquests tres dies unida al canvi d'horari i el clima sec que ens irrita el coll han estat una mala combinació per ell. De totes maneres ara (a les 12:30 hora xinesa) dorm tranquil i sense febre.

D'altra banda l'Anna s'acostuma a nosaltres i augmenten les estones de rialles a l'hora que disminueixen les dels plors. Les estones de joc tenen moltes rialles provocatives, cosa que provoca més rialles per part dels que l'envoltem. Menja com una llima i de tot; avui ha menjat una mica de pizza (si nois a la xina també n'hi ha) i no ha parat fins estar tipa.

Tot i que amb bona voluntat tot es soluciona, el tema de l'idioma és realment una barrera per poder treure més profit d'un pais com la Xina. Sobreviure (i fins i tot regatejar als mercadillos o als grans magatzems) és possible i fins i tot fàcil, però relacionar-se més enllà de la mera supervivència és impossible en Anglès.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Estem molt contents, i esperem que les decimes d 'en Pol, siguin aixo decimetes i punt, ja potser tot el que esta vivint es molt i molt fort.


POL ETS UN CAMPIO TOTS EL COMPANYS DE L'HEURA ESTAREN MOLT CONTETS.

UN PETO

familia quiles-puig

Anònim ha dit...

Ei, torneu ja, que ara comenceu a fer enveja... (amb carinyo).

Una abraçada. Gaudiu a tope!!!

Ona, Laia, Joana i Xavi.

Unknown ha dit...

Quina experiència més maca que esteu vivint tots plegats, ens alegrem que tot sorti segons el previst. A la Sílvia i a mi ens encanta cada dia llegir aquest "informe diari" d'aquesta història, que és la vostre, que prové del llunyà orient.

Molts records, i petons

Sílvia i Guillem, els tiets egarencs.

Anònim ha dit...

No hem pogut parlar, però quan hem arribat a casa ens ha fet molta il·lusió trobar la informació del dia. El Pol fa una mica de carona. Esperem que demà ja no tingui dècimes. Tot passarà ben aviat. Quins globus mes xulos que sap fer. I la dent? Es mou una mica més? Tenim ganes de saber si haurà d'anar el latoncito pélez a fer la seva feina. A l'Anna se li veu més contenta i molt maca, avui somriu. Se li veu atenta al que li diu i fa el Pol i imaginem que es tapa la cara para que no se li posin els globus als ulls. La Montse fa el moment inolvidable.

Seguim la pista en temps real.

Un petonaç


Piter i Celia

Anònim ha dit...

Aquí estamos muy contentos con el acontecimiento. Anna es una monada y Pol paraece estar muy contento con ellos. Eso esta muy bien. Felicidades.

laura ha dit...

Hola Família,

Aquest dia he estat veient les fotos i llegint les vostres anotacions, però no he tingut massa temps per posar unes simples línees. Nomès dir que desitjo que el viatje sigui inolvidable per tots.
Besitos des de Sant Just.

Laura

Anònim ha dit...

Ei David! m'alegro moltíssim de que tot vagi tant bé i quines fotos més guapes!!!
Cuideu-vos molt i que segueixi tot tant bé com fins ara!
si pots, visita la ciutat de Guilin,es preciós!!!!!

un petonàs per tots quatre!!!

Nuri

Anònim ha dit...

David estic emocionat es meravellos veure com la vostra familia va creixent i con l'Anna va entrant mica a mica, nois feu enveja.

jordi senes

Anònim ha dit...

Hola, no queria que pasase ni un dia mas sin deciros lo contentos y alegres que estamos todos en casa con las buenas noticias que vais comentando. Veo a Pol sin su primer diente, con la ventanita, imagino que ya le habreis hecho lo del ratoncito perez, se le ve muy bien con Ana y ella poco a poco se le va viendo tambien con una cara mucho mas alegre. Es una niña preciosa, tenemos muchas ganas de que volvais y conocerla.
Un beso muy fuerte a Pol por la
caida de su primer diente, por ser un valiente.
Hasta muy pronto.
Tere y cia.