Dia 15: Ja estem a Casa

Després d'un viatge llarg però tranquil la rebuda ha estat molt calorosa. No ens esperàvem que hi vingués tanta gent i us volem agrair la vostra presència, ens hem sentit molt ben rebuts.

Portem 5 dies a casa i la pitjor part se l'enduu... endressar tots els paquets que vàrem portar. La resta, és a dir la part important, va molt bé llevat d'una mica de descontrol horari que encara vol alguns dies més.

Ara només ens queda tornar a la vida quotidiana tots quatre.

Una abraçada.

Simplement Gràcies a tots

Aquest és l'últim missatge des de la Xina.

Us volem agrair a tots la vostra companyia.
Ha estat una sensació molt agradable llegir cada nit els vostres comentaris que ens han fet sentir-vos a prop nostre.
Esperem veure us ben aviat a tots.

Una abraçada.

Dia 14: Últim dia a la Xina.

Ja hem arribat a l'últim dia. Hem aprofitat per fer el darrer tràmit al Consolat (recollir el passaport de l'Anna, etc...), fer compres d'última hora i voltar per Beijing. Al final, la Colla del Pla de la Calma, hem anat a sopar plegats.

Hores d'ara ja no ens queda temps per res més. Demà agafarem l’avio (per cert ens hem de llevar molt d'hora) i deixarem enrere aquesta part de món. Deixarem enrere aquest país que ens ha captivat i al que hi pensem tornar, no sabem quan però no volem deixar de tornar-hi.

Hem pogut gaudir de l'estada a Lanzhou, molt menys desenvolupada i occidentalitzada que la capital Beijing, on tot i la massificació, ens hem sentit ben tractats per la seva gent. Ens emportem el record i el sentiment d'haver estat cuidats per les persones amb qui hem tractat, des dels guies, els empleats dels hotels, els taxistes, la gent del mercat de Ya Show,... tothom ha fet que el record d'aquestes ciutats i país sigui alhora dolç i càlid.

Tant l'Anna, com el Pol, com nosaltres estem molt contents de tot el que hem viscut durant aquests dies, i ara ens toca continuar per entrar en la normalitat del dia a dia quotidià. Tot i tenir ganes de iniciar aquesta normalitat, deixem aquest país amb una mica de tristor.

Dia 13: Els Cors de la Xina - Tiananmen i la Ciutat Prohibida

La Xina Popular i la Xina Imperial.

La Popular. No ens han permès entrar a la Plaça de Tiananmen ja que hi ha l'Assemblea Popular Xinesa amb els seus 3.000 representants al Parlament (situat a la mateixa plaça). El desplegament policial i militar no permetia ni tan sols que ens aturéssim a fer les fotografies de rigor. Tot i així la Plaça és impressionant (però no la podrem trepitjar ja que estarà 16 dies tancada al públic).

La Imperial. La vista exterior de la Ciutat (no està permesa la visita a les estances interiors) ha mostrat el poder que l'Emperador exercia sobre el seu poble, sense ostentacions llevat de les dimensions de la Ciutat Prohibida.

Per la resta, poc més a comentar, llevat que ja comencem a notar que els dies a la Xina s'acaben i que ja toca començar a fer maletes. Hem aprofitat el penúltim sopar per acomiadar-nos de Beijing amb el grup que vàrem anar a Lanzhou.

Dia 12: Simplement, La Gran Muralla

Avui, no ho podem dir de cap altra manera, hem anat a la Gran Muralla (la que diuen que es veu des de la lluna i que avui ens han dit que no és pas cert). Només uns comentaris sobre l'ascensió: ha estat durilla, però al final hem arribat fins a la tercera torre (encara en quedaven dues), el punt on emeten els certificats d'ascensió.

A la tarda hem anat a fer "gasto" a un dels mercats de Beijing on, com ja deveu saber, s'ha de regatejar. S'ha de regatejar i molt. I al final mai saps si podies haver encara regatejat una mica més. El que sí hem pogut esbrinar fent una enquesta, és que les venedores, al final, estan contentes. I nosaltres també.

Això va arribant al seu final i el cansament és cada cop més gran. Els dies són molt intensos i llevar-se al matí cada dia ens costa més.

Dia 11: Anem al Consulat

Avui hem iniciat els tràmits per obtenir el visat d'entrada de l'Anna, pel que hem iniciat els dia al Consulat. La veritat és que el tràmit ha estat molt més ràpid del que ens pensàvem i en 20 minuts hem enllestit tot el grup.

A partir de llavors hem iniciat el dia "guiri guiri" com diu el nostre guia (que avui s'ha definit com a treballador de la ONU... per allò de mediar en els possibles conflictes), així que hem fet cap cap el Temple dels Lames. Ja veureu el souvenir que hem portat.... o no. Després hem anat cap al Zoo (els que tenim que alimentar criatures que els cal alguna cosa menys espiritual). Per cert, havíem llegit que el Zoo és quelcom digne de veure però molt semblant a la casa dels horrors per l'estat de les instal·lacions, molt antigues i deixades; queda confirmat. El vespre hem gaudit d'un espectacle d’acrobàcies.

Com veieu el dia ha estat força complert i intens, i l'Anna ha aguantat tot el dia (amb alguna becaina), molt riallera, simpàtica i tot terreny. Fins i tot ha aplaudit durant l'espectacle del vespre. Cada dia que passa està més acostumada a nosaltres i ara ja ens segueix a l'hora de marxar, tot i alguna rabieta típica dels infants.

El Pol està gaudint d’allò més d'aquests dies a Beijing. Té el seu grupet de joc, de viatges a l'autocar i de "complotejar". Si a Lanzhou els dies per ell eren difícils, llargs i avorrits, ara a Beijing li falten hores i les roba del son. El final d'aquestes "mini vacances" serà molt més traumàtic per les complicitats que s'han creat.

Dia 10: El Palau d'Estiu en un dia gèlid

Avui ha estat un dia molt dur. Molt dur físicament. Hem passat molt de fred; el llac del Palau d'Estiu (aquest és el nom pels turistes) està glaçat i com podeu veure a la foto del dia havíem d'anar molt abrigats. Ha estat una visita molt interessant completada pels comentaris i explicacions del nostre guia (ell prefereix dir-ne traductor, etc...), el Mario.

Cada dia anem veient que l'Anna és més terratrèmol i que li agrada córrer i moure's; ens fem un fart de córrer, i sort del Pol, l'Umbert i el Dario que entre els seus jocs també la tenen inclosa. Ells ens ajuden amb l'Anna i el Pol s'ho passa d'allò més bé amb el seu clan.