dissabte, 3 de març del 2007

Dia 8: Arribem a Beijing



Avui hem acomiadat la ciutat de Lanzhou amb neu, cosa que ha complicat força la circulació, i la ciutat de Beijing ens ha rebut amb una pluja fina i insistent.

Ha estat un dia de trasllats en autocar i avió, sense massa coses que comentar, tret que ens hem retrobat amb la nostra Colla del Pla de la Calma. Amb ells compartirem l'estada a Beijing amb les nostres filles i molts nens: total un munt de feina.

La noticia del dia l'ha aportat el Pol que li ha caigut finalment la dent. Esperem que aquesta nit vingui el "latoncito Pelez".

6 comentaris:

Unknown ha dit...

Hola família

avui us escrivim des de Vilanova i la Geltrú, i tothom ha assentit de que al Pol anirà a visitar-lo el Latoncito Pélez!!!!!

Petons des de Vilanova!!!!

Anònim ha dit...

Viscaaaaaa, quin record mes "xulo" de la primera dent, el Nil diu que quina sort que t' ha caigut a Xina¿? coses de nens que ells sols s enteten.

Esperem que la pluja no s animi i podeu fer les excursions "tipicals"

UN PETO MOLT FORT

FAMILIA QUILES-PUIG

Anònim ha dit...

LA VENTANITA DE PEKÍN

Para Pol ( 3 de marzo de 2007)

Había una vez una lengua, que quería ver Pekín.
- Es que Pekín es muy grande. Es muy grande y… diferente.
Dijo la lengüita al diente.
- ¿Pekín quieres ver, lengüita? Tanto tiempo guardadita y, ahora ¡quieres salir!
- ¿Por qué? ¿Por qué no me dejas ver?… A mí, me gusta mirar.
- ¡Qué dices de mirar, lengüita! Qué tú no sabes mirar; tú, sólo puedes gustar.
- ¡Qué quiero ver…! Te lo digo. Ver… Con ojos de gustar.
- ¡En qué lío me has metido! Mirar, gustar. No te entiendo. No sé qué quieres decir. Yo te explicaré qué pasa…. Pekín es una ciudad: Con calles, casas, gente…, niños, aire, lluvia… ¡Vamos! Lo mismo de siempre.
- No me digas que es igual. ¡Ya el olor es diferente! Y el ruido… y el habla… y…
- Bueno, bueno, mi lengüita; abriré una ventanita para que puedas mirar.
- ¿Una ventanita, dices? ¡Estupendo! ¡Qué bueno! ¿Cómo te puedo ayudar?
- Tu papel es importante. Tú, desde la boquita, toca y retoca este diente.
- ¡Anda! ¡Qué bien! ¡Y, qué fácil!
- ¡Empieza ya tu trabajo!... ¡Ris, ras… Ris ras! Un día, otro día, y más…

AL FINAL… SE CAE EL DIENTE.

Justo al llegar a Pekín se abre una ventanita, bien cuadrada, grandecita…. Y, sale…
La punta de la lengüita.

¡Qué bonita que es Pekín!

Colorín colorado……

Peter-Celia

Anònim ha dit...

Moltes felicitas per la finestreta. Pol.

Un petó del LATONCITO PÉLEZ

Anònim ha dit...

Entenc que esteu com a casa... Al Pol li cauen les dents, l'Anna plora, teniu molta feina... I fins i tot teniu peatges!!! Com a Catalunya!!!

Una abraçada a tots, aquesta vegada especialment pel Pol.

Ona, Laia, Joana i Xavi.

Anònim ha dit...

Hola a todos: ¿Qué tal por Beijing (Pekin)?
Ya hemos visto a Pol con su "ventanita". Ahora tendrá que tener la boca más cerrada para no tener corriente de aire. ¿Ya ha llegado el "Ratoncito Perez"?, o por ahi no hay ratones.
Por ahora nada más, sólo que todo vaya muy bien y que disfrutéis al máximo, eso sí seguir enviando fotos que nos gusta mucho poder veros. 3X4. LOS SIETE.