Dia 9: El cor de Beijing glaçat

Avui s'ha llevat nevat i nevant a Beijing. Hem tingut la sort de mantenir el grup de Lanzhou i de trobar-nos amb la nostra colla al mateix hotel amb el que l'estada és molt agradable. El Pol té nens amb els que jugar, cosa que fa que tant les visites com les estones mortes siguin molt més portables per ell. D'altra banda nosaltres podem mantenir les relacions iniciades amb la gent de Lanzhou i fer-la petar amb la nostra gent.

Avui hem vist l'Estadi Olímpic que és extraordinari, a més de fer una visita a la fabrica de la seda i una ruta en tricicles pel Hutong. Ha quedat clar que Beijing és una ciutat de contrastos: per un cantó la modernitat dels gratacels i la Vila Olímpica i d'altra la senzillesa i tradició del Hutong (molt més condicionats que la vila rural on varem estar prop de Lanzhou).

Dia 8: Arribem a Beijing

Avui hem acomiadat la ciutat de Lanzhou amb neu, cosa que ha complicat força la circulació, i la ciutat de Beijing ens ha rebut amb una pluja fina i insistent.

Ha estat un dia de trasllats en autocar i avió, sense massa coses que comentar, tret que ens hem retrobat amb la nostra Colla del Pla de la Calma. Amb ells compartirem l'estada a Beijing amb les nostres filles i molts nens: total un munt de feina.

La noticia del dia l'ha aportat el Pol que li ha caigut finalment la dent. Esperem que aquesta nit vingui el "latoncito Pelez".

Dia 7: Comiat de Lanzhou amb neu.

Avui ens acomiadem de Lanzhou. Hem patit de temperatures sota zero durant tot el dia i des de primera hora nevava lleugerament.

Hem dedicat una part del dia a avançar els papers que ens faran falta a Beijing, pel que ha estat un dia força tranquil i de vida al hall de l'hotel. Hem pogut veure com la complicitat entre l'Anna i el Pol va augmentant.

Demà de bon matí marxem cap a Beijing i esperem que les comunicacions segueixin sent tant fàcils com ho han estat a Lanzhou.

Dia 6: Visita a "les afores" de Lanzhou

Avui hem anat d'excursió a "les afores" de Lanzhou. Diem "les afores" perquè som incapaços de recordar i molt menys d'escriure el nom del poblet on hem anat. Tant el camí com la pròpia vila ens han mostrat una cara molt pobra (des del nostre punt de vista occidental) del món rural de la província de Gansu, un immens desert muntanyós, només trencat per una branca del Riu Groc.

Hem conegut gent molt maca de varies parts de l'estat al grup amb el que viatgem. El Pol s'ha fet amic del Nil, un nen xinès de 5 anys que ha adoptat una parella del grup de Barcelona; un en xinès i l'altre en català van jugant sense massa problemes de comunicació.

Hem dinat a casa d'una família de la vila. Ens hem sentit per un cantó molt incòmodes amb la situació d'invasió de la intimitat de la família, però d'altra banda ens ha permès entendre com podia ser la vida de l'Anna a la seva família d'acollida, si més no pel que fa als costums familiars. Tant és així que l'Anna ha estat qui millor ha dinat.

Pel que fa a l'adaptació de tots quatre a la nova situació, poc a poc ens anem acostumant els uns als altres. L'Anna cada cop està més còmode amb nosaltres; a més no para quieta ni un instant i menja de tot i molt. En Pol cada cop fa més la funció de germà, és a dir, a estones té cura de la seva germana, a estones no li para massa atenció i a estones li vol manar el que ha de fer. Tot plegat sembla que va pel bon camí.

Gràcies pels vostres comentaris

Quan vam decidir crear el Blog ho vam fer com a eina per mantenir-vos informats (especialment a la família) sobre les coses que anàvem fent.

Ara, en la distància que fa el estar en un país tant llunyà, ens adonem que no només serveix per apropar-vos al nostre Viatge si no que el llegir els vostres comentaris cada dia ens fa sentir una mica més a prop de casa i de tots vosaltres.

De part del Pol:
- Una abraçada ben forta als companys de classe de l'Heura, diu que ja portarà fotos, especialment les que ha fet ell.
- Gràcies al Nil i a la Laura pels seus missatges. Laura, diu que tens raó, la cabana haurà de ser més gran aquest any i ja en té ganes de començar a construir.

I de part de tots, una abraçada ben forta a tots els que ens heu fet arribar els vostres comentaris (tant al Blog com a l'e-mail) que com ja hem dit ens han fet sentir una mica com a casa. I en resposta a una pregunta, l'anècdota del viatge... la deixarem en això l'anècdota que fa que la resta del viatge vagi per bon camí.

Moltes gràcies a tots i una abraçada ben gran.

Cal Pesol

Dia 5: El Riu Groc i la Pagoda Blanca

El dia d'avui també ha estat de turisme i d'experimentar coses noves. Hem anat al Riu Groc (que no en té res de groc) on hem pogut veure les rodes de molí que abastien la ciutat de l'aigua del riu.

Després hem pujat fins a la Pagoda Blanca. Aquí és on hem de dir que el Pol ens ha donat un bon cop de mà amb l'Anna. Han pujat de la mà un bon tram i després l'ha guidada fins al cotxet. Cada dia anem fent un pas més.

Dia 4: La Muntanya de les 5 Fonts

Avui hem començat les visites turístiques amb el grup. Els dos guies que tenim a Lanzhou (la Yao yao i en Lin) ens han organitzat unavisita a la Muntanya de les 5 Fonts. A part de l'atractiu propi de l'indret (on hi ha varies pagodes, el zoo amb els Pandes gegants i un parc d'atraccions) el nostre grup ha estat una atracció més per la gent que hi havia al parc (fins i tot hem atret l'atenció de la televisió xinesa) ja que erem els únics occidentals.

El dia ha estat una mica cansat pel Pol ja que tant la nit anterior com el mateix matí ha tingut unes dècimes de febre. Suposem que la intensitat d'aquests tres dies unida al canvi d'horari i el clima sec que ens irrita el coll han estat una mala combinació per ell. De totes maneres ara (a les 12:30 hora xinesa) dorm tranquil i sense febre.

D'altra banda l'Anna s'acostuma a nosaltres i augmenten les estones de rialles a l'hora que disminueixen les dels plors. Les estones de joc tenen moltes rialles provocatives, cosa que provoca més rialles per part dels que l'envoltem. Menja com una llima i de tot; avui ha menjat una mica de pizza (si nois a la xina també n'hi ha) i no ha parat fins estar tipa.

Tot i que amb bona voluntat tot es soluciona, el tema de l'idioma és realment una barrera per poder treure més profit d'un pais com la Xina. Sobreviure (i fins i tot regatejar als mercadillos o als grans magatzems) és possible i fins i tot fàcil, però relacionar-se més enllà de la mera supervivència és impossible en Anglès.